Category Archives: Justícia de menors

Educar adolescents … sense perdre la calma

La setmana vinent arriba a les llibreries una petita bíblia adolescent. Velles i noves reflexions sobre aquest personatge atret per mons que desconeix, que s’endinsa en les diferents selves d’una nova vida amb la curiositat i l’angoixa del descobridor, cofoi del seu control, insegur perquè no té cap mapa. Però que, també, té darrere seu una munió d’adults porucs que només pensen a dir «vigila», «per aquí no», «espera», «compte amb el perill», «no val la pena arriscar-se»…

 

Aquest és el guió que les ordena i que espero us creï curiositat lectora:

 

Exploradors reprimits entre adults controladors i passotes

  1. Una qüestió́ de mirades. Com són i com els veiem
  2. Pensar la vida. Filosofia per a adolescents
  3. I per què no arriscar-se?
  4. De l’amor, el sexe i altres apassionaments
  5. Ser igual i ser diferent, però̀ ser
  6. En comunió́ virtual permanent
  7. Una escola inevitable, força insuportable
  8. Embogir d’adolescència
  9. Ciutadans i ciutadanes autònoms i responsables
  10. Un món adult irracional. Política per a adolescents
  11. Les autoritats i els enemics adolescents

 

Tot comença amb les mirades i acaba amb una pedagogia elemental per controladors i policies. Espero sigui útil a les persones adultes, proporcionalment desesperades, que somnien a fer possible que esdevinguin persones i ciutadans raonablement feliços, crítics i compromesos.

educar-adol-index

educar_adolescents

Deixa un comentari

Filed under Adolescència, Educació, Infància, Justícia de menors, Pantallas, Política educativa, Uncategorized

Qui només creu en la presó no tanca centres per facilitar la llibertat

Tot humanista, demòcrata, amb visió de futur, se sent feliç quan es tanca una presó… a condició que immediatament s’obri una escola. El mateix sentiment podríem tenir quan s’elimina un manicomi… i s’obre un centre dia, es crea un espai terapèutic en el propi medi.

Estic lluny de Barcelona quan els amics que treballen a la justícia juvenil em fan saber que el Departament tancarà dos dels seus centres (bàsicament de règim tancat) a Mollet i a Girona i em demanen opinió. Seguint l’argument que acabo de resumir em sento content… però no ho puc ser gaire perquè no trobo en lloc la segona part del raonament. Anem, però, a pensar junts per parts.

El sistema de justícia juvenil, amb una llei en permanent enduriment penal, fa temps que gira al voltant de l’internament com a mesura central. Un internament, a més,  definit com a privació de llibertat i executat més com a pena a acomplir que com a mesura educativa residencial.

En aquestes condicions, pensar en reduir el nombre d’adolescents i joves internats podríem dir que és una idea positiva. A on està, tanmateix, el parany? Té molts components. En primer lloc, en que la política criminal dels que, per pura economia, tanquen centres, és d’orde públic i seguretat, basada en tancar qualsevol molèstia jove. Si el tancament no està acompanyat d’un canvi de discurs (els seus amics que governen a Madrid no paren de repetir-ho quan no estan ocupats en parlar de Bankia) seguiran tancant el mateix nombre (o més) però ara en menys metros quadrats.

Que ara siguin uns pocs menys els joves tancats i tinguem places buides és conjuntural, quasi estrany, donat el discurs penal dominant. Allò que ja eren en bona mesura presons juvenils, convertides en magatzems seran ja simplement presons.

Estalviar posant fi al discurs de la seguretat

Podien estalviar en els centres actuals? Si, reduint el nombre de persones de seguretat, posant la custòdia en segon lloc i retornant al primer els objectius educatius. Bona part de l’augment de costos té a veure amb l’exacerbació de la seguretat. La mesura educativa d’internament ho és en la mesura en que la presència educativa és intensa i força la reorientació de les vides adolescents, no en la mesura que han de pagar pel que han fet i cal impedir sempre en primer lloc que fugin. Amb el que costa un centre totalment tancant es podem mantenir dos oberts, molt més efectius en la majoria de situacions.

Ara, amb la reubicació de tots el joves que anaven a parar als dos centres que desapareixen el que succeirà és que els climes irrespirables de tensió que ja existien (veure la reflexió: La justícia juvenil em deprimeix) que ja es vivien en els centres que queden (llevat dels de Guardiola de Font Rubí i Granollers de característiques obertes) passaran a ser de caos ingovernable. Serà encara més miraculós que puguin educar.

Les places “disponibles” que, diuen, existeixen als centres no estan per aconseguir que sempre estiguin plenes sinó per a fer possible construir grups diferents en funció de les necessitats i dificultats de la població juvenil que en cada moment acaba internada. No són places d’hotel amb rendibilitat assignada. No es tracta de posar mes persones en una cel·la sinó de construcció de climes i dinàmiques de convivència amb potencialitat educativa. Considerant, també, que l’educació en un centre ha de ser territorial, estar pròxim a l’entorn de la vida dels adolescents i joves.

Encara queda un aspecte més d’aquest parany. Des de l’última modificació de la llei de responsabilitat del menor és possible enviar a la presó a un menor internat quan arriba als 18 anys. Se que al Departament de Justícia ja han estudiat i descobert que a la carcel la plaça surt més barata, així que quan els centres estiguin saturats i amb climes de tensió alta, els joves “bronques” seran candidats al trasllat. Podran complir pena amb menys costos.

Tanquem centres per enviar els educadors a treballar en el territori

Resulta especialment curiós que la crisi econòmica hagi fet descobrir als responsables que una plaça d’internament és infinitament més cara que qualsevol atenció en llibertat i encara molt més si aquell és tancat (encara falta que reconeguin que, a més, és molt més ineficaç). Ves per on!!! la crisi econòmica podria haver estat una meravellosa ocasió per racionalitzar el sistema i aplicar el recursos on són més eficients, més educatius, més coherents amb una adequada justícia de menors i, de passada, més econòmics.

Però, això hauria estat així si, per exemple, destinessin tot el personal educatiu que avui treballa als centres que tancaran a fer seguiments en llibertat, treballs de mediació, programes de serveis en benefici de la comunitat. És a dir, destinessin els recursos alliberats a evitar que tornem a necessitar aquestes places de centre que ara tanquen. Acceptaria sense problemes que fessin estalvis en tot el que significa el funcionament diari del centre i el manteniment de la seguretat. Estalviarien molt i milloraria la justícia.

 

 

1 comentari

Filed under Adolescència, Educació, Inseguretat ciutadana, Justícia de menors, Política Social

De la reincidència o la passió per internar el més aviat possible

El diari ARA, en el que sovint i des d’un cert dissentiment col·laboro, publica avui una informació, basada en un estudi de Justícia desconegut, en la que s’explica com 6 de cada 10 adolescents internats per la justícia de menors torna a delinquir. Tot i que ahir (12.03.12) ja vaig tenir que contestar sobre el tema a alguna radio, pensava que el tema era poc menys que una nota d’agències per omplir temps i espai. Veig però que no és així i que, a més, el tema ha passat a ser editorial de la publicació i ha cobrat una certa rellevància. Tot i que com ja vaig comentar fa algun temps “la justícia de menors em deprimeix”, torno al tema.

 

De la informació difosa em treuen de polleguera fonamentalment dos aspectes. D’una banda un relat sobre les transgressions adolescents basat en una barreja explosiva de declaracions del responsable del sistema protector (que no es pregunta per què els seus adolescents passen fàcilment d’un centre de protecció a un tancat); de declaracions de jutges i fiscals (que no es qüestionen si las mesures que apliquen són les adients); de declaracions interessades dels mossos per als que tot es un problema de carreres criminals que cal tallar a temps. D’altra banda, la defensa de tots els entrevistats i del diari mateix de solucions que passen per internar molt abans, a temps per dissuadir. És la defensa compartida de les virtuts terapèutiques de tancar aviat a adolescents “bronques”.

 

Aprofito la irritació per tornar a recordar algunes idees que ens permetim saber veritablement a on som. En primer lloc, no estaria de més recordar que estem aplicant una llei de responsabilitat del menor que té tots els rècords de modificacions sobre la marxa des abans de nàixer i que segueix en permanent tràmit de modificació. Una llei que avui és un pèssim codi penal adult, que ha fet de l’ internament tancat la mesura per excel·lència (un dels últims canvis introduïts va ser justament per definir l’internament com a espai de compliment de la privació de llibertat).

 

En segon lloc, cada vegada que es parla de reincidència no estaria de més citar els tres estudis rigorosos existents (veure el fons documental del CEJFE). En ells, la gran troballa és que quan es produeix una mediació o un servei en benefici de la comunitat el retorn al delicte no arriba a ser 2 de cada 10 joves, mentre que quan se’ls tanca a centres com ara l’Alzina tornen a fer de les seves 8 de cada 10. La interpretació de les dades pot ser diversa però no si val dir que al centre tancat estant els pitjors perquè és una veritat a mitges. Al molts dels que es tanquen se’ls podria aplicar una mesura més adient. El sistema ja fa temps que no cerca la millor de les mesures para cada situació i menor. Es mou per altres paràmetres de càstig i tranquil·litat social.

 

Tercer. El que segueix anomenant-se centres educatius tancats són presons juvenils en les que tot moviment està acompanyat de guardes de seguretat, en els que l’objectiu màxim és impedir la fuga. Les figures educatives són secundaries i complementaries.

 

I quart. Si. Cal intervenir abans. Però, això significa utilitzar els mecanismes locals de mediació i resolució de conflictes, judicialitzant molt menys les transgressions. Cal que la resposta penal sigui ràpida i àgil (fa temps que de ser un justícia diferent ha acabat sent igual de burocràtica i ineficient que l’adulta). Per obligar els fiscals a aquesta rapidesa, abans, les faltes adolescents prescrivien si aquells no s’afanyaven. Ara, res d’això passa i habitualment, quan la resposta penal arriba, molts adolescents fa temps que estan en altres histories.

 

Tanmateix, intervenir abans no és internar abans. Fins i tot en els centres oberts positius (un parell existeixen) internar és una mesura contradictòria que cal valorar i, sovint, ajornar. Internar (no exactament tancar) abans és utilitzar una última canonada amb la que no ni ha retorn. Actuar abans és garantir ràpidament un acompanyament intens en llibertat, en el propi medi, per anar reconduint l’erràtica trajectòria dels adolescents que actuen saltant-se, amb gravetats diverses, les normes.

 

Per acabar. Poques vegades el tancament és útil (sovint és garantir nous delinqüents en el futur). Sabem, però, que el retorn al delicte definitiu desapareix quan en van fent joves una mica més madurs, a condició de facilitar un acompanyant llarg i tenir paciència social mentre encara tornen, provisionalment, al delicte.

5 comentaris

Filed under Adolescència, Infància, Inseguretat ciutadana, Justícia de menors, Risc